Lepistolari de qualsevol escriptor rellevant ens ofereix la seva cara més humana, perquè és fet sense cap mena de censura prèvia, des de la confiança que situa les seves paraules més enllà de la correcció moral o política, social o literària. Aquest és, en general, linterès bàsic dels epistolaris, reveladors sovint de notes sorprenents que permeten reconstruccions de temps i espais erosionats per la conveniència i l?oblit o la mala memòria. El cas de Llorenç Villalonga se situa plenament dins lesquema general amb alguns trets inherents a la seva personalitat molt definitoris. Aquestes 333 cartes abasten 58 anys dexistència de Llorenç Villalonga i van des de lèpoca universitària fins al final de la seva vida activa. Procedeixen de dues recerques diferenciades: un primer aplec lligat als tres anys que Jaume Pomar va esmerçar en la redacció de la biografia La raó i el meu dret. Biografia de Llorenç Villalonga (1995), i un segon bloc que li arribà a través de la important donació de documents feta per Josep Zaforteza Calvet a la Casa Museu Llorenç Villalonga de Can Sabater (Binissalem).
Entre els epistolaris més importants inclosos en el present volum, destaquen els adreçats a Joaquim Verdaguer Travessí, María Dolores Llorente, Josep A. Grimalt, Joan Moyà Pons, Jaume Vidal Alcover, Miquel Dolç, Joan Julià Maimó, Francesc Vallverdú, Gabriel Fuster Mayans ?Gafim? i Josep M. Benet i Jornet; i hi trobam també cartes a Miguel Delibes, Gabriel Janer Manila, Mercè Rodoreda, Bartomeu Forteza Pinya, Miquel Gayà Sitjar i altres.