El Calendari Folklòric de Mallorca, recollit per Rafel Ginard entre 1951 i 1958, és un corpus rellevant del patrimoni cultural immaterial de l'illa, vinculat, especialment, als coneixements i sabers tradicionals.
Les observacions i anotacions de Ginard són testimoni de la relació de l'home amb el seu entorn, i també acta notarial del que era la cultura productiva i reproductiva del moment. Aquesta edició divulgativa treu a la llum un material inèdit ingent, setanta anys després que fos elaborat per Ginard. És, per tant, un contingut essencial que ens ajuda a dimensionar la valuosa tasca de Rafel Ginard, un dels pilars fonamentals de la cultura a Mallorca.
En aquest tom es reuneixen els continguts corresponents a la primavera. Renéixer, brostar, florir, reviscolar, ressuscitar, són verbs que s'escauen a la primavera. Un revifament del camp, el retorn a la vida de les plantes i els arbres, la recuperació del ritme vital de totes les criatures... són els signes del nou cicle que es deixondeix després de l'endormiscament, la letargia, el recolliment i el silenci de l'hivern. És temps també per a la poesia. Un període en el qual la sensibilitat franciscana folklorista troba, en el que l'envolta, sentit al vessant optimista de les seves creences. Un temps en què Rafel Ginard es recrea en la seva expressivitat esclatant com la natura: «Ara tot és sucós, cruixent i lluent, jove. És la joventut del món, tot decorat de verd. Tot té un ímpetu de joventut. Els ceps s'omplen de botons, les figures brotonen, els magraners treuen les flamadetes de ses fulles tendres, les pereres van amb vels de núvia i l'herba és una estora gruixada i blanca pels caminois. Les carxoferes ja tenen ou; les faveres, bajoques; els ametlers, ametlons que es rompen, esquitxant d'àcid com un vidre vegetal».