Epigramari parla sobre els marges ambigus de la realitat i la seva representació, sobre el present com a posthistòria i com a distopia. També reflexiona sobre la dimensió política de lésser humà, les manifestacions culturals contemporànies i lespectacularitat del joc social. En un món en què no hi ha res per descobrir, en què sha extingit la història, en què la raó i el cientisme han esborrat fins el darrer rastre de pensament especulatiu, quines preguntes pertinents ens podem fer com a espècie?