Un monjo japonés va escriure fa molts, molts d'anys:
Tot s'ho endugué
el lladre, tot
menys la lluna.
Era la manera de dir que ningú no es pot endur allò que, com el vent o la llum, no és de ningú i pertany a tothom. La lluna del poema de Rodari és la mateixa que el lladre no es va poder endur. Només és de qui s'atura a mirar-la, tant li fa on visqui i de quina raça sigui, o com de pobre i desemparat estigui. La lluna és un palau on tothom pot entrar, ens diu Rodari. El palau on neixen els contes, que també són de tothom i de ningú.
Els beneficis de la venda d'aquest llibre es destinaran a Save The Children, especialment a l'AJUT A UCRAÏNA.
