La precarietat laboral és una realitat que les darreres dècades sha estès com una taca doli a la majoria de la classe treballadora. El treball, que anteriorment era sinònim duna vida digna i estable, avui sha convertit en una font dempobriment i dautoexplotació. En aquest context de desigualtat creixent ha emergit el pobretariat, un sector de la classe treballadora que, tot i tenir feina i ingressos, viu explotat i oprimit.
Amb una mirada que combina lanàlisi i la proposta, lautor reivindica lexistència i la vigència de la classe treballadora. Recorda que no ha desaparegut, sinó que ha estat fragmentada i menystinguda, i planteja la necessitat de repensar-ne el significat actual per despertar una nova consciència de classe.
