AA.VV
Del que es tractava, pensàvem (i encara ho pensem), era de guanyar un espai des don poder oposar una petita resistència a tot allò que empeny per convertir la lectura i lescriptura en un passatemps de tardes desocupades. Un espai on poder imposar un altre ritme al frenesí urbanita de les hores puntes i dels terminis imminents, una temporalitat morosa, digressiva, que sacostés més a la temporalitat pròpia de la literatura. Perquè a la literatura no la pots forçar.
Pròleg de Jaume C. Pons Alorda
Epíleg de Lana Bastasic i Borja Bagunyà