L'Elisenda té deu anys i viu en un hort, en una casa petita i quadrada amb un portal estret. El camp que l'envolta és tan gran que no se sap on acaba. Tanmateix, l'única cosa important per a ella és el gronxador; una post amb dues cordes que son pare va penjar al pi de davant de la seva habitació. La marxa sobtada del pare i l'arribada de la nova companya de la mare trasbalsen la seva vida i hi fan irrompre l'amor, el desig i la crueltat.
Gairebé quinze anys després de la publicació de la seva darrera novel·la, Antònia Vicens torna a la narrativa amb uns personatges magnètics i una prosa de gran bellesa, brodada amb aquelles paraules que ja de nina l'encisaven i que ara assaborim amb delit, amb la certesa que cadascuna d'elles, cada frase, és una petita joia.