Abans de morir d’insomni als 22 anys d’edat, l’infortunat Johannes Elias Alder haurà viscut cercant l’impossible: un so perfecte, que mai no podria ser satisfet, i l’amor, incondicional i redemptor. Privilegiat amb una oïda absoluta i un talent musical a l’alçada dels grans compositors de la història, tindrà la desgràcia d’haver nascut en una petita aldea de l’Àustria salvatge; un territori inhòspit i cruel marcat per la religió, la superstició i l’endogàmia en el que s’odia tot allò que no es pot comprendre. La potència de les escenes de Qui estima no dorm –que tant poden evocar a Franz Kafka com Patrick Süskind– i l’estil exuberant de Schneider fan que aquesta faula crepuscular, ara traduïda per primera vegada al català, esdevingui una novel·la excepcional sobre el fracàs, la desolació i l’autodestrucció.
