Practicar el joc de paraules suposa explicitar larbitrarietat del llenguatge. El significant i el significat es poden desimantar o reimantar perquè som nosaltres els pastors de la parla i el diccionari i no a linrevés. Volem el que comença per un silenci i acaba amb una incògnita: lhomo loquax, lhàpax o la vida. Aspirem al ridícul i a la gratuïtat de la vida. Truquem les regles del joc amb la gran il·lusió de lidio(ta)lecte. Si la llengua és el sexe, el joc és lerotisme i el món sacaba, cavallers , al morat!
