Emma Cline construeix aquest relat des del lloc més incòmode: des de la ment dun Harvey (Weinstein, esclar) que apareix retratat aquí com algú fràgil i necessitat, que sobrevalora la seva intel·ligència i exhibeix una megalomania ridícula. Lluny de lenfocament habitual del tema, amb injeccions dhumor i sense subratllats, lautora ens ofereix una peça punyent, divertida i pertorbadora.