Aquest estudi està centrat en la corrupció generalitzada, total i absoluta, que va conèixer el tribunal illenc de la Inquisició a finals del segle XVI. Alguns membres del Sant Ofici, com ara linquisidor Miquel Gual o el fiscal Francesc Milia, varen crear vertaderes xarxes de poder. Aquests perseguien, únicament, la seva riquesa personal, les prebendes que amb el seu càrrec podrien assolir o els desitjos inconfessables que volien mantenir. Les nombroses queixes de particulars i autoritats civils provocaren la intervenció regia i, conseqüentment, del Consell de la Suprema. Intervencions que es feren de manera ràpida per tal deliminar els mals intrínsecs que hi havia a la Inquisició balear. Aquesta corrupció no sols afectava els càrrecs més importants, sinó que també hi participaren tots i cadascun dels membres i oficials del districte. Sense cap excepció. Va ser una corrupció vertaderament sistèmica.