A la cultura, hi entra làmbit dels símbols, dels que comparteix la gent del carrer. Lenterrament de don Pere dAlcàntara Peña i Nicolau, un horabaixa de la segona festa de Pasqua de 1906, va ser mutatis mutandis una manifestació cívica com el sepeli de Jacint Verdaguer. Hi acudiren els renaixencistes en tropell, però també els lectors de LIgnorancia i La Roqueta, els catòlics no gaire beatos, els republicans de cor i un poble indefinit que ladmirava i sabia qualque vers de «La colcada», del «Pastor de Son Manenta» o d«El cordó de la vila». Una gernació.