Un vell escriptor insatisfet, alcohòlic i admirador de Marcel Proust vol fer una crònica literària de la seva època per tal daconseguir el prestigi que sempre li ha estat negat. Escriu durant les nits, i ens conta com el món que lenvolta es va degradant de la mateixa manera que ell es va degradant físicament i que shan anat degradant els seus somnis. Entre lextensa nòmina de protagonistes de Quan el cel embogeix, hi trobam un sinistre fiscal nostàlgic de la dictadura del general Franco i membre de lOpus Dei, la seva pintoresca i atractiva amant, un lloro superdotat i suïcida i làngel dun mausoleu, que plana damunt els episodis de largument amb la seva espasa de doble tall. Els referents literaris i mitològics incrementen linterès daquesta novel·la irrespectuosa, que recorre fàcilment les distàncies que separen la realitat de la fantasia o la crítica de lhumor. Al capdavall, Quan el cel embogeix acaba essent la crònica de les inclemències amb què hem de conviure a diari a causa dels mals de la història, de les nostres pors, de les nostres passions i dels excessos que arribam a cometre perseguint la felicitat.