Quan en Dani denuncia haver estat víctima d’una brutal agressió LGBTI-fòbica, la seva història torna viral a escala nacional. Les xarxes bullen, ocupa portades
de diaris i tertúlies televisives, i fins i tot fa que els màxims dirigents polítics es manifestin. No obstant, hi ha alguna cosa del seu testimoni que sembla no
convèncer els investigadors del cas i, sobretot, l’opinió pública. S’ho ha inventat tot? I en cas de ser així, què l’ha portat a fer-ho? Pot una presumpta denúncia falsa desacreditar el patiment de tot un col·lectiu? Estigma i linxament mediàtic van de la mà en aquesta peça basada en un cas real.
Pols de diamant vol treure a la superfície les contradiccions de l’ésser humà. Com algú es veu abocat a mentir per tal d’intentar sobreviure a l’estigma. Algú que pren decisions reprotxables per tractar d’esquivar, sense èxit,
la humiliació. Algú que, sense preveure-ho, es troba sotmès a la voràgine mediàtica i a la crueltat de l’opinió pública. Algú que, com els diamants, pot semblar indestructible, però es pot esmicolar d’una sola martellada.
