Què passa quan el temps lliure i l’esbarjo queden sotmesos sota unes regles ideològiques? Què passa quan les autoritats alteren els interessos naturals de la població per dirigir-los cap a una altra finalitat? El règim franquista, amb l’Església com a principal aliada, focalitzà una part significativa de la seva acció repressora en l’oci, creant un sever codi de normes, prohibicions i sancions. Per això, en una Espanya grisa, atrapada per la doble moral pròpia d’un sistema patriarcal i les penúries de la postguerra, el fantasieig es convertí en un passatemps que no només creava consciència damunt del propi cos, sinó que també permetia escapar momentàniament de la rutina mitjançant unes formes d’entreteniment considerades més cosmopolites i europeïtzants.
Consolidat com l’historiador més agosarat de la seva generació, Tomeu Canyelles dissecciona les múltiples implicacions eròtiques de l’oci en relació amb dues etapes històriques —el franquisme i la transició— a les Balears. El resultat és una aproximació innovadora entorn dels balls moderns, les gogós, el cinema del destape, el submón de les primeres vedettes, strippers i transformistes o, fins i tot, la nova literatura sorgida a finals dels anys seixanta. Plena de friccions i transgressions, aquesta història col·lectiva ens suggereix que, potser, l’oci i l’erotisme foren uns mecanismes fonamentals tant en l’exploració de les llibertats com en l’autoconeixement de la nostra societat.
