En una barca, a rems i vela, els Portadors acompanyen en el traspàs aquelles vides finides fins al lloc que el destí els ha procurat. Després, amb la barcasa buida, retornen en silenci, sabent que el llarg viatge els haurà transformat per sempre més.
A partir de la seva pròpia existencia, Damià Rotger Miró (Ferreries 1981) es transforma en un Portador, iniciant una travessia a través de la malaltia i el dolor, la pèrdua i el dol. Entre els blaus d'una mar insondable, sota les constel·lacions lluentes del record, aquest poemari s'endinsa en la dignitat que s'amaga rere el càncer i l'evolució d'un amor que no pot morir mai:el cordó umbilical irrompible - perquè, tanmateix, "és més ample que llarg"- entre una mare i un fill.